“Aliments, productes d’higiene i neteja, envasos de plàstic… vivim dins d’una sopa de substàncies químiques que podrien actuar com a falses hormones. Molts materials que crèiem segurs i innocus poden no ser-ho tant.”
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/5145331
Hola,
En Carles en ha fet arribar la pagina següent, que es un portal online per grups de consum i permet una comunicació entre consumidors i productors.
Consumidors poden buscar els grups de consum, i els grups de consum poden trobar els productors que estan més a prop.
Més informació a la pagina: http://goteo.org/project/grupo-a-grupo
L’Emma ens ha fet arribar aquest article interessant de la Vanguardia:
Es pot considerar ecològic un producte venut a Espanya, etiquetat com a tal, però que procedeixi de Nova Zelanda? No haurien de tenir un reconeixement específic els productes de proximitat i venda directa, atès que consumeixen menys energia i generen menys gasos hivernacle, encara que no tinguin el certificat ecològic?
Aquestes preguntes marquen el debat que susciten les mancances i contradiccions que té la certificació ecològica, que identifica els aliments lliures de pesticides i fertilitzants químics, però l’acreditació no considera altres impactes (com el consum de combustible, l’emissió de CO2, l’excés d’intermediaris o les condicions laborals…). I tot això passa mentre es consoliden les noves deman-des dels consumidors, que reclamen també aliments de proximitat, de temporada i amb un mètode de cultiu que tingui cura del territori, protegeixi el paisatge o preservi la biodiversitat d’espècies vives.
Espanya és el primer país productor de la Unió Europea i el sisè del món quant a superfície amb segell ecològic. El consum de productes biològics experimenta un autèntic auge a Espanya malgrat la crisi.
Tanmateix, la denominació ecològic, biològic o orgànic, adjectius sinònims, es reserva per a aquells productes agroramaders lliures de pesticides i de fertilitzants químics. En canvi, no empara els nous requisits ambientals que exigeix el consumidor. “L’etiqueta actual no resol tots els dubtes i demandes de l’usuari sobre la totalitat de la qualitat ecològica, sobretot quan volem promocionar productes que estan associats a la conservació de la biodiversitat o la protecció del paisatge”, diu Amanda del Rio, tècnica de la Fundació Global Nature.
“Hi ha productes anomenats ecològics però que tenen un impacte ambiental enorme pel que fa a l’ús de l’aigua o al malbaratament d’energia, i no tenen en compte la conservació d’espècies”, afegeix Del Rio. En aquest sentit, els hivernacles del sud d’Espanya tenen de vegades collites ecològiques…, però en un mar de plàstic que oculta fruites i verdures uniformes crescudes en un clima artificial i sense atendre un cultiu de temporada.
Les mancances dels actuals sistemes de certificació i les noves demandes socials expliquen la irrupció d’iniciatives a favor dels aliments de proximitat i de temporada que comporten un canvi de model agrari per afavorir la venda en canals curts, amb el menor nombre d’intermediaris possible, segons explica Tom Kucharz, coordinador d’agroecologia d’Ecologistes en Acció. “És positiu l’augment a Espanya de la producció d’aliments certificats com a ecològics; però la majoria es destina a l’exportació, la qual cosa representa una despesa energètica immensa i un gran volum de generació de gasos hivernacle. A més, no comporten un canvi en el model agrícola”, afegeix Kucharz.
La venda de proximitat li deu molt al moviment dels consumidors que busquen la relació directa entre el productor i el consumidor per obtenir les màximes garanties de qualitat i de respecte al medi ambient, sense que la certificació del segell ecològic resulti ja imprescindible. I les modalitats en què es manifesta aquesta tendència són nombroses i diverses: la compra directa a la finca, els mercats setmanals directes, l’agrupació de productors amb magatzems per a la venda directa diària, la venda a grups de consumidors, la comercialització de caixes de fruita o verdura fresca encarregats per internet…
“De ben poc ens serveix un segell que només ens diu que un producte no porta pesticides si s’ha produït a 8.000 km, amb salaris baixos, que es ven en una gran cadena que paga malament els treballadors i amb un excessiu consum d’aigua durant el cultiu. I el pitjor és que a sobre es ven més car en una botiga de luxe”, diu Gustavo Duch, expert en sobirania alimentària i partidari d’estrènyer les relacions entre el consumidor i el seu entorn, i d’incorporar sistemes participatius de garantia (certificats a càrrec dels consumidors) per cobrir les exigències ambientals, socials i d’ocupació i a favor de l’economia local real.
Daniel Valls, president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (Ccpae), relata una llarguíssima llista de productes de Nova Zelanda amb certificat ecològic que entren a Espanya. I creu que l’ideal seria instaurar aquí un doble segell: un incorporaria la certificació “ecològica” i un altre la venda de proximitat, una cosa que ja es fa a Àustria. “Tot i així, el problema és definir què s’entén per productes de proximitat. quina ha de ser la distància màxima: 50, 100, 150 quilòmetres?”, es pregunta.
Emili Aguilera, responsable de l’àrea de productes ecològics d’Unió de Pagesos, opina que “el consumidor cada dia és més exigent” i reclama productes de qualitat totalment ecològics en tots els àmbits possibles i sempre respectant el medi ambient. “L’important és que un producte estigui identificat i es digui on s’ha produït. Amb els productes ecològics, hem avançat molt aquests deu anys. És fonamental que el producte tingui la mínima petjada de carboni (emissions de CO2 per km recorregut) possible”.
Si no consumiu menjar orgànic, hi ha alguns aliments que hauríeu de mirar d’evitar. L’EWG (Environmental Work Group) analitza regularment els residus de pesticides i ens dóna el seu rànquing per als productes frescos.
A continuació, trobareu la llista actual amb els quinze primers aliments frescos (fruites i vegetals) que tenen el residu en pesticides més alt.
Recomanem no consumir aquests productes si no són de conreus orgànics:
Si no us és possible comprar aquests aliments orgànics, podeu remullar-los i netejar-los amb una dissolució de 10% de vinagre per fer marxar les restes de pesticida de la pell. També hauríeu de pelar aquestes fruites i vegetals en la mesura que sigui possible. És important que sapigueu que netejar o treure la pell, no redueix els nivells de pesticida continguts dins l’aliment.
S’ha demostrat que els aliments esmentats més amunt contenen nivells alts de pesticides tractats amb clor. Sempre que pugueu, trieu l’opció orgànica.
També hauríeu d’evitar els peixos grans com la tonyina i el peix espasa pels nivells de mercuri tan alts que contenen. Com que aquests peixos viuen més temps i es fan més grossos, el mercuri que contenen també augmenta.
Una notícia més bona és que no tots els aliments no orgànics són plens de pesticides. A sota hi ha la llista actual dels aliments més segurs que podeu consumir encara que no siguin orgànics:
En TV3 ha surtit un reportatge interessant sobre aliments:
Què mengem amb el que mengem? És segur el que arriba a la nostra taula? Quina quantitat de productes químics, metalls pesants, antibiòtics o additius que podrien ser perjudicials per a la salut ingerim amb la nostra dieta?
Vivim en una de les societats amb més abundància d’aliments i amb més garanties sanitàries. Mai com ara el menjar havia estat sotmès a controls tan rigorosos, i a Europa és gairebé impossible que consumim un aliment que sobrepassi els límits segurs d’un tòxic. Però els científics alerten dels perills de l’efecte acumulatiu d’aquests tòxics que ingerim amb la dieta al llarg de la nostra vida.
Aquesta preocupació fa que cada vegada més els consumidors busquin alternatives d’alimentació sense residus químics ni additius.
Mai el consumidor no havia tingut tanta informació de quina és l’alimentació més equilibrada i més adequada per a la seva salut.
Metges i campanyes promocionals ens recomanen augmentar el consum de fruites i verdures. Però poden arribar a ser perillosos els rastres dels pesticides amb què han estat tractats aquests vegetals?
Sabem la importància que té menjar peix, especialment per combatre el colesterol. Però què passa amb els metalls pesants que s’acumulen en espècies tan populars com la tonyina o el peix espasa?
Biodrissa ja té la seva parada al mercat de la Plaça del Lleó de Girona. 
A la Convocatòria Programa “Del Pla a l’Acció” de Diputació de Girona hi ha un apartat per Accions destinades a organitzar mercats de productes ecològics.
Tristram Stuart, investigador mediambiental i escriptor, parla del malbaratament del menjar al primer món a l’entrevista del 324. Molt interessant!
Cliqueu aquí per veure el vídeo.
Gracies.
Reflexionem sobre el consum de carn i altres animals. Quan vam començar a menjar animals? Quina relació ha tingut i té l’home amb la carn? Com ha evolucionat la qualitat dels aliments que ingerim? Ens acompanyaran el catedràtic d’Antropologia Social Jesús Contreras; la professora de Nutrició Maria Izquierdo; el veterinari Gustavo Duch, i el cuiner Lluís Massanés. (divendres 30, a les 23h. )
El dissabte dia 1 d’octubre tindrà lloc a la Plaça Major de Banyoles, la Festa del voluntariat del Pla de l’Estany. Aquí en teniu la programació:
La Cistella 