Article de la Vanguardia: “Ecològic… i arriba de Nova Zelanda?”

L’Emma ens ha fet arribar aquest article interessant de la Vanguardia:

Es pot considerar ecològic un producte venut a Espanya, etiquetat com a tal, però que procedeixi de Nova Zelanda? No haurien de tenir un reconeixement específic els productes de proximitat i venda directa, atès que consumeixen menys energia i generen menys gasos hivernacle, encara que no tinguin el certificat ecològic?

 

Aquestes preguntes marquen el debat que susciten les mancances i contradiccions que té la certificació ecològica, que identifica els aliments lliures de pesticides i fertilitzants químics, però l’acreditació no considera altres impactes (com el consum de combustible, l’emissió de CO2, l’excés d’intermediaris o les condicions laborals…). I tot això passa mentre es consoliden les noves deman-des dels consumidors, que reclamen també aliments de proximitat, de temporada i amb un mètode de cultiu que tingui cura del territori, protegeixi el paisatge o preservi la biodiversitat d’espècies vives.

 

Espanya és el primer país productor de la Unió Europea i el sisè del món quant a superfície amb segell ecològic. El consum de productes biològics experimenta un autèntic auge a Espanya malgrat la crisi.

 

Tanmateix, la denominació ecològic, biològic o orgànic, adjectius sinònims, es reserva per a aquells productes agroramaders lliures de pesticides i de fertilitzants químics. En canvi, no empara els nous requisits ambientals que exigeix el consumidor. “L’etiqueta actual no resol tots els dubtes i demandes de l’usuari sobre la totalitat de la qualitat ecològica, sobretot quan volem promocionar productes que estan associats a la conservació de la biodiversitat o la protecció del paisatge”, diu Amanda del Rio, tècnica de la Fundació Global Nature.

 

“Hi ha productes anomenats ecològics però que tenen un impacte ambiental enorme pel que fa a l’ús de l’aigua o al malbaratament d’energia, i no tenen en compte la conservació d’espècies”, afegeix Del Rio. En aquest sentit, els hivernacles del sud d’Espanya tenen de vegades collites ecològiques…, però en un mar de plàstic que oculta fruites i verdures uniformes crescudes en un clima artificial i sense atendre un cultiu de temporada.

 

Les mancances dels actuals sistemes de certificació i les noves demandes socials expliquen la irrupció d’iniciatives a favor dels aliments de proximitat i de temporada que comporten un canvi de model agrari per afavorir la venda en canals curts, amb el menor nombre d’intermediaris possible, segons explica Tom Kucharz, coordinador d’agroecologia d’Ecologistes en Acció. “És positiu l’augment a Espanya de la producció d’aliments certificats com a ecològics; però la majoria es destina a l’exportació, la qual cosa representa una despesa energètica immensa i un gran volum de generació de gasos hivernacle. A més, no comporten un canvi en el model agrícola”, afegeix Kucharz.

 

La venda de proximitat li deu molt al moviment dels consumidors que busquen la relació directa entre el productor i el consumidor per obtenir les màximes garanties de qualitat i de respecte al medi ambient, sense que la certificació del segell ecològic resulti ja imprescindible. I les modalitats en què es manifesta aquesta tendència són nombroses i diverses: la compra directa a la finca, els mercats setmanals directes, l’agrupació de productors amb magatzems per a la venda directa diària, la venda a grups de consumidors, la comercialització de caixes de fruita o verdura fresca encarregats per internet…

 

“De ben poc ens serveix un segell que només ens diu que un producte no porta pesticides si s’ha produït a 8.000 km, amb salaris baixos, que es ven en una gran cadena que paga malament els treballadors i amb un excessiu consum d’aigua durant el cultiu. I el pitjor és que a sobre es ven més car en una botiga de luxe”, diu Gustavo Duch, expert en sobirania alimentària i partidari d’estrènyer les relacions entre el consumidor i el seu entorn, i d’incorporar sistemes participatius de garantia (certificats a càrrec dels consumidors) per cobrir les exigències ambientals, socials i d’ocupació i a favor de l’economia local real.

 

Daniel Valls, president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (Ccpae), relata una llarguíssima llista de productes de Nova Zelanda amb certificat ecològic que entren a Espanya. I creu que l’ideal seria instaurar aquí un doble segell: un incorporaria la certificació “ecològica” i un altre la venda de proximitat, una cosa que ja es fa a Àustria. “Tot i així, el problema és definir què s’entén per productes de proximitat. quina ha de ser la distància màxima: 50, 100, 150 quilòmetres?”, es pregunta.

 

Emili Aguilera, responsable de l’àrea de productes ecològics d’Unió de Pagesos, opina que “el consumidor cada dia és més exigent” i reclama productes de qualitat totalment ecològics en tots els àmbits possibles i sempre respectant el medi ambient. “L’important és que un producte estigui identificat i es digui on s’ha produït. Amb els productes ecològics, hem avançat molt aquests deu anys. És fonamental que el producte tingui la mínima petjada de carboni (emissions de CO2 per km recorregut) possible”.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s